Mario Merz
(Milà, 1925 - Torí, 2003) fou un artista italià relacionat amb l'Arte Povera, marit de la també escultora de l'arte povera Marisa Merz.
Començà a dibuixar durant la II GM i fou detingut per les seves activitats amb el grup antifeixista Giustizia e Libertà. Als anys 60, l'obra de Merz, que empra energia, llum i matèria, se situa en el moviment de l'Art Povera, un dels més influents de l'art italià del segle XX junt amb el futurisme. Merz va experimentar amb el traçat continu, evitant aixecar el llapis del paper fins que considerava acabada la seva obra. Va explorar també la relació entre la natura i el subjecte i va exposar al Torí culturalment incendiari dels anys 50, en un clima alimentat per escriptors com Cesare Pavese, Elio Vittorini o Ezra Pound. Merz és conegut per les seves construccions d'iglús formats amb materials diversos, i per la utilització de la sèrie de Fibonacci en instal·lacions amb tubs de neó. La seva obra està influenciada per la de la seva esposa també figura destacada de l'art povera, i s'influenciaren mútuament.
(Milà, 1925 - Torí, 2003) fou un artista italià relacionat amb l'Arte Povera, marit de la també escultora de l'arte povera Marisa Merz.
Començà a dibuixar durant la II GM i fou detingut per les seves activitats amb el grup antifeixista Giustizia e Libertà. Als anys 60, l'obra de Merz, que empra energia, llum i matèria, se situa en el moviment de l'Art Povera, un dels més influents de l'art italià del segle XX junt amb el futurisme. Merz va experimentar amb el traçat continu, evitant aixecar el llapis del paper fins que considerava acabada la seva obra. Va explorar també la relació entre la natura i el subjecte i va exposar al Torí culturalment incendiari dels anys 50, en un clima alimentat per escriptors com Cesare Pavese, Elio Vittorini o Ezra Pound. Merz és conegut per les seves construccions d'iglús formats amb materials diversos, i per la utilització de la sèrie de Fibonacci en instal·lacions amb tubs de neó. La seva obra està influenciada per la de la seva esposa també figura destacada de l'art povera, i s'influenciaren mútuament.
La successió de Fibonacci té múltiples aplicacions en informàtica i bona part de la fascinació que suscita es deu al fet que la seva proporció es manifesta també en la naturalesa, com en la disposició de les branques en els arbres, en la de les fulles en les tiges i en el creixement en espiral de les petxines dels cargols, entre d'altres. Es relaciona també amb la proporció àuria o nombre phi, pel que també és utilitzada en cercles esotèrics.
Doncs bé, Barcelona té la seva pròpia successió de Fibonacci. Es troba al terra del moll de la Barceloneta i es tracta d'una instal·lació que l'artista Mario Merz (1925-2003) va dissenyar el 1992 per a la capital catalana, en el marc de l'Olimpíada Cultural. La successió barcelonina, alineada entre el passeig Joan de Borbó i la dàrsena del port, consta d'una sèrie de balises quadrades protegides per vidre blindat en l'interior es troben els números de l'1 al 4.181 en neó vermell que s'encenien a la nit. La instal·lació es troba actualment molt deteriorada. Els neons ja no s'encenen i alguns dels vidres estan esquerdats i amb signes de vandalisme. Merz va utilitzar freqüentment la successió de Fibonacci en les seves instal·lacions artístiques. Amb ella representava l'infinit i el creixement progressiu.
la divina proporció o raó àuria
CLIL
La clave de 'El código Da Vinci' se oculta en la Barceloneta
Una instalación de la sucesión de Fibonacci que el artista Mario Merz diseñó para la Olimpiada Cultural yace olvidada y deteriorada junto al paseo Joan de Borbó
