Lectura de les planes 70-73
Comentari de Text: Els límitis de Catalunya al segle XIII (plana 71)
Exercicis 3 i 5 (cronologia) plana 76
La llegenda de la Reina Abdelàzia
Comentari de Text: Els límitis de Catalunya al segle XIII (plana 71)
Exercicis 3 i 5 (cronologia) plana 76
La llegenda de la Reina Abdelàzia
Diu la llegenda, que en temps del comte Ramon Berenguer IV, tot Catalunya va passar a ser un domini cristià. Amb una sola excepció, el regne de Siurana, una fortalesa encimbellada, gairebé a mig camí del cel, amb uns murs impenetrables. Allà hi residia el darrer rei moro, Almemoniz, i la seva esposa Abdelàzia, una reina de singular bellesa.
Durant molt de temps els cristians van assetjar el castell, però diuen que mai no haguessin pogut vèncer l’obstinada resistència mora si no hi hagués hagut un traïdor. Un acabalat jueu, que a canvi de salvar les vides i els béns dels seus, va entregar les claus del castell als cristians.
Encapçalats per Ramon de Gaganot, els soldats cristians entraren a mata-degolla, sense respectar res ni ningú. Tot va ser destruït. Diuen que el jueu, amagat als afores de Siurana, en veure aquella carnisseria va quedar petrificat allà mateix. Avui dia, per la seva vergonya, encara es pot veure un gran roc amb el rostre d’aquell traïdor.
Mentrestant, Abdelàzia, confiada per la seguretat de la seva fortalesa i desconeixedora d’aquella traïció, celebrava una festa amb els nobles siurencs. De sobte una sageta va entrar per la finestra i es va clavar sobre la taula: ja era massa tard, tot estava perdut!
La Reina heroica, només tenia clara una cosa: abans moriria que ser derrotada per l’enemic. Va muntar damunt el seu cavall, va tapar-l’hi els ulls, i esperonant-lo, davant la mirada incrèdula dels cristians que la volien prendre, es va llançar pel cingle.
La marca de les potes del cavall enfonsades a la roca, abans del salt, són el senyal inesborrable d’aquesta acció desesperada que ens recorda encara avui dia aquella gesta històrica.
Diuen però, que l’esperit d’Abdelàzia no va abandonar mai Siurana, i a les nits tenebroses d’estiu, si us apropeu al castell potser sentireu els renills d’un cavall que pugen del cingle, i potser veureu una ombra delicada que es passeja pels dominis de Siurana.
